Los Defensores del Pueblo han denunciado los problemas que actualmente tienen los discapacitados, enfermos mentales, menores e inmigrantes en situación irregular en los servicios de urgencias hospitalarias, tal y como queda recogido en el estudio ‘Las urgencias hospitalarias en el Sistema Nacional de Salud: derechos y garantías de los pacientes’. El estudio, presentado este lunes, ha sido elaborado conjuntamente por las instituciones españolas de defensores del pueblo: Defensor del Pueblo; Defensor del Pueblo Andaluz; Síndic de Greuges de Catalunya; Valedor do Pobo (Galicia); Diputado del Común (Canarias); Ararteko (País Vasco); El Justicia de Aragón; Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana; Procurador del Común de Castilla y León y Defensor del Pueblo de Navarra.

Antes de ahondar en los pacientes, el informe critica que siga sin estar reconocida la especialidad médica de Urgencias y Emergencias porque, a su juicio, perjudica la atención que reciben los pacientes y hace que estos profesionales no tengan delimitado el alcance de sus competencias clínicas.

Además, prosigue, hace que los médicos residentes tengan que asumir un grado «excesivo» de responsabilidad en la actividad asistencial de estos servicios. Del mismo modo, el estudio señala que la formación de los expertos sanitarios sobre los aspectos éticos relacionados con la voluntad de las personas es «insuficiente» ya que, tal y como avisa, el consentimiento del paciente no siempre está precedido de la información «adecuada» para que éste pueda adoptar «libremente» una decisión sobre un procedimiento terapéutico o diagnóstico.

A todo ello se suma, según muestra el trabajo, el «alto contenido técnico» de algunos modelos para la prestación de consentimiento informado, lo que hace que la atención a personas discapacitadas se resienta. En este sentido, la Defensora del Pueblo destaca la necesidad de realizar documentos específicos para la prestación del consentimiento adaptados a las necesidades «especiales» de cada uno de los colectivos.

Asimismo, subraya la importancia de que los métodos de traje implantados en «buena parte» de los servicios de urgencias hospitalarias incluyan, en el caso de los pacientes pediátricos, personas mayores, enfermos mentales o discapacitados información «no estrictamente clínica» que ayude a la «mejor» asistencia a estos usuarios.

A este respecto, el informe advierte de que la atención a estos pacientes en las área de Urgencias requiere profesionales formados de manera «específica» en el trato y en los requerimientos asistenciales de cada uno de ellos. «Las personas con discapacidad, especialmente los afectados por discapacidades sensoriales, ven frecuentemente limitada su capacidad de interlocución en estos servicios, por la carencia de medios adecuados de comunicación. También, persisten carencias significativas sobre accesibilidad y disponibilidad de material adaptado», apostilla.

En el caso de las personas mayores, en el estudio se aboga por mejorar la coordinación entre los servicios de urgencias hospitalarias y los servicios extrahospitalarios para evitar la «innecesaria» polimedicación, y destaca la necesidad de imponer la identificación previa de las necesidades de estas personas para gestionar su atención sanitaria en los niveles «más próximos a su entorno».

Els Defensors del Poble han denunciat els problemes que actualment tenen els discapacitats, malalts mentals, menors i immigrants en situació irregular en els serveis d’urgències hospitalàries, tal com queda recollit en l’estudi ‘Les urgències hospitalàries en el Sistema Nacional de Salut: drets i garanties dels pacients’. L’estudi ha estat elaborat conjuntament per les institucions espanyoles de defensors del poble: Defensor del Poble; Defensor del Poble Andalús; Síndic de Greuges de Catalunya; Valedor do Pobo (Galícia); Diputat del Comú (Canàries); Ararteko (País Basc); El Justícia d’Aragó; Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana; Procurador del Comú de Castella i Lleó i Defensor del Poble de Navarra.

Abans d’aprofundir en els pacients, l’informe critica que segueixi sense estar reconeguda l’especialitat mèdica d’Urgències i Emergències perquè, al seu judici, perjudica l’atenció que reben els pacients i fa que aquests professionals no tinguin delimitat l’abast de les seves competències clíniques.

A més, prossegueix, fa que els metges residents hagin d’assumir un grau «excessiu» de responsabilitat en l’activitat assistencial d’aquests serveis. De la mateixa manera, l’estudi assenyala que la formació dels experts sanitaris sobre els aspectes ètics relacionats amb la voluntat de les persones és «insuficient» ja que, tal com avisa, el consentiment del pacient no sempre està precedit de la informació «adequada» perquè aquest pugui adoptar «lliurement» una decisió sobre un procediment terapèutic o diagnòstic.

A tot això se suma, segons mostra el treball, «l’alt contingut tècnic» d’alguns models per a la prestació de consentiment informat, la qual cosa fa que l’atenció a persones discapacitades es ressenti. En aquest sentit, la Defensora del Poble destaca la necessitat de realitzar documents específics per la prestació del consentiment adaptats a les necessitats «especials» de cadascun dels col·lectius.

Així mateix, subratlla la importància que els mètodes implantats en «bona part» als serveis d’urgències hospitalàries incloguin, en el cas dels pacients pediàtrics, persones grans, malalts mentals o discapacitats informació «no estrictament clínica» que ajudi a la «millor» assistència a aquests usuaris.

Referent a això, l’informe adverteix que l’atenció a aquests pacients a les àrees d’Urgències requereix professionals formats de manera «específica» en el tracte i en els requeriments assistencials de cadascun d’ells. «Les persones amb discapacitat, especialment els afectats per discapacitats sensorials, veuen freqüentment limitada la seva capacitat d’interlocució en aquests serveis, per la manca de mitjans adequats de comunicació. També, persisteixen manques significatives sobre accessibilitat i disponibilitat de material adaptat», postil·la.

En el cas de les persones grans, a l’estudi s’advoca per millorar la coordinació entre els serveis d’urgències hospitalàries i els serveis extrahospitalaris per evitar la «innecessària» polimedicació, i destaca la necessitat d’imposar la identificació prèvia de les necessitats d’aquestes persones per gestionar la seva atenció sanitària en els nivells «més propers al seu entorn».