El glaucoma, considerado la segunda causa de ceguera según la OMS, afecta a un millón de personas y su incidencia aumenta con la edad, en especial a partir de los 60 años, según la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología (SEGG). “La incidencia de esta enfermedad ocular, del 2% hasta los 60 años, asciende al 2,3% entre los 60 y 69 años y alcanza el 3,7% pasados los 70”, explican fuentes de la SEGG, que también advierten que muchas personas desconocen que padecen esta enfermedad porque no presenta síntomas.

“En el caso del glaucoma más común –primario de ángulo abierto o crónico simple- no hay síntomas ni dolor; el paciente va perdiendo la visión de manera imperceptible y progresiva” y no acude a consulta hasta que ya es demasiado tarde, se han producido lesiones severas e irreversibles y la persona percibe alteraciones en su campo visual, detalla José Antonio López Trigo, presidente de la SEGG.

Esta falta de conocimiento por parte de los afectados preocupa porque la detección precoz es el tratamiento más efectivo contra el glaucoma, una dolencia que se asocia al aumento de la presión intraocular pero que está considerada una enfermedad neurodegenerativa porque se acompaña de la muerte de las células ganglionares de la retina.

A medida que avanza, la enfermedad produce una restricción del campo visual desde la periferia hacia el interior –lo que se denomina una visión en forma de tubo- y en el 5% de los casos, a pesar de un correcto tratamiento, conduce a la ceguera.

Además de la edad, hay otros factores que aumentan el riesgo de padecer glaucoma, como la diabetes, la hipertensión arterial, tener la presión intraocular alta, antecedentes familiares de esta enfermedad o una miopía elevada. “En caso de tener alguno de estos factores conviene acudir al oftalmólogo u óptico-optometrista para realizar revisiones al menos una vez al año”, recomiendan desde la SEGG.El glaucoma, considerat la segona causa de ceguesa segons l’OMS, afecta a un milió de persones i la seva incidència augmenta amb l’edat, especialment a partir dels 60 anys, segons la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG). “La incidència d’aquesta malaltia ocular, del 2% fins als 60 anys, ascendeix al 2,3% entre els 60 i 69 anys i aconsegueix el 3,7% passats els 70”, expliquen fonts de la SEGG, que també adverteixen que moltes persones desconeixen que pateixen aquesta malaltia perquè no presenta símptomes.

“En el cas del glaucoma més comú –primari d’angle obert o crònic simple- no hi ha símptomes ni dolor; el pacient va perdent la visió de manera imperceptible i progressiva” i no acudeix a consulta fins que ja és massa tarda, s’han produït lesions severes i irreversibles i la persona percep alteracions en el seu camp visual, detalla José Antonio López Blat, president de la SEGG.

Aquesta falta de coneixement per part dels afectats preocupa perquè la detecció precoç és el tractament més efectiu contra el glaucoma, una dolència que s’associa a l’augment de la pressió intraocular però que està considerada una malaltia neurodegenerativa perquè s’acompanya de la mort de les cèl·lules ganglionares de la retina.

A mesura que avança, la malaltia produeix una restricció del camp visual des de la perifèria cap a l’interior –el que es denomina una visió en forma de tub- i en el 5% dels casos, malgrat un correcte tractament, condueix a la ceguesa.

A més de l’edat, hi ha altres factors que augmenten el risc de patir glaucoma, com la diabetis, la hipertensió arterial, tenir la pressió intraocular alta, antecedents familiars d’aquesta malaltia o una miopia elevada. “En cas de tenir algun d’aquests factors convé acudir al oftalmólogo o òptic-optometrista per realitzar revisions almenys una vegada a l’any”, recomanen des de la SEGG.