L’ocupació de vetllar a persones pot suposar una experiència molt satisfactòria, sovint però, es tracta d’una feina difícil, solitari, i de vegades, poc reconegut.
En aquest article es comparteix informació sobre el paper que desenvolupen els cuidadors i les seves funcions. De mateixa manera, es detallen els senyals d’alterta que poden evidenciar que no es cuiden. Per últim s’ennumeren alguns consells a seguir.
Els cuidadors de persones de la tercerda edat i dependents, desenvolupen un paper imprescindible en l’atenció i el benestar d’aquells que necessiten ajuda per realitzar les activitats diàries. Aquestes persones, poden ser professionals remunerats, membres de la família o amics propers de la que persona que cuiden. A continuació es detallen els diferents tipus:
· Cuidador professional
És aquella persona que presta un servei social remunerat d’atenció i assistència domiciliària. El seu objectiu radica en millorar la qualitat de vida tan de persones d’edat avançada, com aquelles que tenen algún tipus de discapacitat que els impedeix desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària.
· Cuidador familiar
Sol ser una persona que pertany al grup familiar; desenvolupa les funcions d’un cuidador professional però no percep cap tipus de remuneració ni sol tenir un horari definit per cuidar al familiar que ho requereix. Representa una importante xifra a la societat espanyola, ja que el 85% de l’atenció a persones grans la realitzen familiars o amics propers.
El paper dels cuidadors varia segons les necessitats i la condició de la persona que cuiden. Algunes tasques comunes inclouen ajudar amb la higiene personal, la alimentació, l’administració de medicaments i la movilitat. També poden proporcionar companyia i recolzament emocional, realitzar tasques de la llar i coordinar cites mèdiques i altres activitats.
De vegades també poden ser responsables de garantitzar la seguretat de la persona a la que cuiden, especialment si tienen problemes de salut greus o problemes cognitius. Això pot incluir la supervisió constant i la prevenció de caigudes i altres accidents.
Per últim, poden desenvolupar funcions com la gestió de la informació mèdica i la comunicació amb els proveïdors d’atenció mèdica. Això pot incloure el seguiment de tractaments i cites mèdiques, la comunicació de canvis en l’estat de salut i la coordinació de l’atenció entre els diferents organismes sanitaris.
SENYALS QUE PODEN EVIDENCIAR QUE EL CUIDADOR NO ES CUIDA
La persona que cuida pot veure’s sobrepassada per la situació i la dedicació continua al malalt. En aquest moment, solen aparèixer senyals físiques, emocionals i socials que ens adverteixen d’aquest risc i ens alerten de la necessitat que el cuidador busqui espai per cuidar-se també a si mateix. Aquests símptomes són els següents:
Físics:
- Cansanci.
- Manca de gana.
- Alteracions del son.
- Dolors musculars i palpitacions.
- Abandó del seu aspecte físic.
Emocionals:
- Tristesa o sentiments de culpa.
- Disminució de lautoestima.
- Canvis sobtats d´humor i irritabilitat.
- Dificultat per concentrar-se.
- Pèrdua de memòria.
Socials:
- Ruptura de les relacions amb familiars i amics.
- Desinterès per activitats que anteriorment feia.
- Soledat i sentiment d´aïllament
ALGUNES RECOMANACIONS PER A PERSONES CUIDADORES
Hi ha vegades que les persones que tenen cura poden enfrontar molts desafiaments físics, emocionals i pràctics. A continuació es detallen alguns consells que els poden ajudar a exercir el seu paper de manera efectiva i satisfactòria:
- Buscar suport emocional: la cura pot ser estressant, així que cal cercar ajuda d’amics, familiars, grups de suport o professionals de la salut mental.
- Cuidar la salut: és important que es mantingui una bona salut física i mental per poder cuidar algú, és més, per poder cuidar cal tenir cura d’un mateix primer.
- Aprendre sobre la malaltia o condició del pacient: això permetrà entendre millor les vostres necessitats i brindar-li una millor atenció.
- Organitzar un pla de cura: establir horaris per a medicaments, cites mèdiques i altres activitats diàries.
- Comunicar-se amb el pacient: escoltar les seves necessitats i preferències, alhora també poder exposar com se sent amb el pacient de manera clara i respectuosa.
- Buscar recursos d’ajuda: Si es creu necessari, hi ha organitzacions i serveis que poden oferir suport i recursos per a la cura.
- Prendre’s temps per a un mateix: aquest és dels punts més importants, cal prendre’s un temps per descansar, realitzar activitats que permetin distreure’s i alhora vetllar per un mateix.
En conclusió, el paper dels cuidadors és fonamental en l’atenció i el benestar de les persones necessitades de cures. La seva dedicació i esforç són dignes de reconeixement i agraïment per part de la societat en conjunt.
Fonts:
Cuidador, cuídate | CinfaSalud
La figura del cuidador en la 3a edad | Temaer Asistencia