El Dr. Julio Durán, líder territorial d’Atenció Intermèdia de l’AISBE, va defensar el paper estratègic d’aquest nivell assistencial per garantir continuïtat i eficiència en el sistema de salud.
Amb la voluntat de transformar el model d’atenció a la ciutadania més vulnerable, diversos professionals sanitaris, gestors i representants institucionals es van reunir el passat divendres a l’Auditori del Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona en una jornada de treball per avançar en el disseny d’una nova ruta assistencial per a les persones amb fragilitat i complexitat.
La trobada va comptar amb una àmplia representació de dispositius assistencials de la ciutat i es va iniciar amb la benvinguda institucional a càrrec de Mònica Almiñana Riqué, gerenta del Consorci Sanitari de Barcelona, qui va destacar la importància de treballar de forma coordinada i transversal per donar resposta als reptes actuals del sistema de salut.
Una aposta estratègica per la integració territorial
Durant la jornada es va posar de manifest que el sistema sanitari actual, dissenyat fa més de set dècades, necessita adaptar-se a un context marcat per l’envelliment de la població, la cronicitat i l’increment de pacients amb situacions complexes, que sovint no requereixen atenció hospitalària però sí una resposta intensiva i integrada.
Un dels punts clau va ser la necessitar de dotar de coherència i alineació les rutes d’atenció entre territoris, tenint sempre en compte les desigualtats i particularitats pròpies de cada barri. Més que unificar els protocols de manera rígida, es va proposar adaptar la resposta assistencial al perfil de la població de cada zona, garantint criteris comuns de qualitat, equitat i continuïtat assistencial.
Jordi Amblàs, director de l’ Atenció Integrada del Departament de Salut, coordinador científic d’envelliment i cronicitat del IRIS-CC, va senyalar que “el plantejament assistencial ha de deixar de basar-se únicament en el volum i centrar-se en el que realment necessita cada persona”. A més, va afegir que el model actual ofereix una resposta que amb freqüència és massa complexa i fragmentada.
Les dades compartides durant la trobada reforcen la urgència del canvi: una persona fràgil pot consumir quatre vegades més recursos sanitaris que una persona no fràgil, i una persona amb complexitat clínica, fins a vuit vegades més. Aquesta realitat impacta directament a la sostenibilitat del sistema, però també a la qualitat de vida de les persones ateses.
En aquest sentit, es va posar en valor que evitar un sol dia d’ingrés hospitalari innecessari pot suposar un estalvi de fins a 90.000 euros per al sistema, sempre que es garanteixi una alternativa segura, eficient i personalitzada des del territori.
Coordinació entre nivells i aprenentatge compartit
La nova ruta que s’està dissenyant forma part d’un projecte estratègic de la regió sanitària de Barcelona, amb el lideratge compartit del Consorci Sanitari i un desplegament organitzatiu que inclou un comitè directiu transversal, un comitè operatiu i diversos grups de treball actius des del 8 de febrer passat.
A més de definir nous circuits i protocols, la iniciativa promou la interacció fluida entre dispositius assistencials, fomenta la coresponsabilitat clínica i va establir mecanismes davaluació i millora contínua. Tot això amb l’objectiu d’oferir una resposta més propera, proactiva i adaptada a les necessitats de les persones en situació de complexitat o amb risc de fragilitat.
Tal com van expressar diversos dels i les participants, comprendre millor el context, revisar les pràctiques actuals i aportar noves mirades és essencial per evolucionar cap a un sistema que situï la persona al centre, garantint una atenció de qualitat i amb sentit territorial.
El paper de l’atenció intermèdia: una peça clau per a la continuïtat assistencial
Enaquest marc de transformació del model, va destacar la intervenció del Dr. Julio Durán, director mèdic de la Clínica Sant Antoni i líder territorial d’Atenció Intermèdia del AISBE, qui va defensar el paper estratègic d’aquest nivell assistencial com element fonamental per garantir la continuïtat, la seguretat i l’eficiència en l’atenció a les persones amb fragilitat o complexitat.
“L’atenció intermèdia és molt més que un recurs de transició”, va afirmar. “És una baula clau en el recorregut de les persones, perquè permet abordar casos clínics que no requereixen hospitalització aguda, però sí una intervenció intensiva i propera”.
El Dr. Durán va insistir que cal superar la visió compartimentada del sistema i entendre l’atenció intermèdia com un espai d’alt valor afegit, capaç de millorar resultats clínics i optimitzar recursos, situant sempre al centre la dignitat i les preferències de la persona.
També va subratllar la necessitat de millorar la coordinació funcional entre nivells assistencials, promoure equips multidisciplinaris i revisar els models organitzatius actuals per fer-los més àgils i resolutius.
“Quan el sistema és capaç de coordinar-se i actuar amb sentit clínic i territorial, la resposta no només és més eficient, sinó també més humana”, va concloure.
Una mirada cap a el futur
La jornada va posar en relleu que el repte de l’atenció a la fragilitat i la complexitat no és només clínic, sinó també estructural i cultural. Cal repensar els circuits, però també les relacions entre professionals, la manera com es prenen decisions i la manera com se situa la persona al centre.
Amb iniciatives com aquesta, la regió sanitària de Barcelona fa un pas endavant en la construcció d’un model de salut més integrat, més intel·ligent i més humà, capaç de respondre als reptes presents i futurs del territori.
Font: elaboració pròpia.